Dansa i Societat

Treballo amb nens, adolescents, pares, professors, familiars, personal de l’escola,  músics, ballarins, etc.

Què aconseguim?

-Aprendre sobre un mateix a través de la vivència amb el propi cos.
-Presa consciencia  fugint dels estereotips i de la preocupació per la imatge: sentir-nos a gust amb la nostra corporeïtat expressar i compartir amb ella sentiments, emocions i pensaments.
-Experimentar emocions i desenvolupar el plaer de comunicar-nos corporalment.                                                                                                          

-L’adquisició d’habilitats socials, interacció, trobada amb l’altre, relaxar-se, confiar.     

  Contacte: dansaimoviment@gmail.com 

VÍDEOS I  IMATGES:                                                                  

Ballant a Miró. Assaig.
 

-Ballant a Miró.(2013). Representació al pati de l’escola.

https://vimeo.com/98444451

-Pares, nens i professors, La Trama (2013):

http://vimeo.com/67018043

 Tiana, Projecte Mirades 2011.

Mirades és una proposta on la mirada, el gest i la paraula es troben per crear un diàleg entre els cossos i l’entorn. Proposem una nova mirada sorgida de la consciència i sensibilitat cap a la diversitat, una mirada que s’atreveixi a imaginar un ús diferent de l’espai quotidià, de l’estètica, de la forma, i del moviment. Mirades uneix diferents persones, diferents possibilitats i capacitats per crear un projecte creatiu.

DSCF0013

DSCF0272

DSCF0117

 

Aspamoti és una Associació de pares i mares de discapacitats  de Tiana i Montgat amb els que treballo com a dansa moviment terapeuta. Cada any fem una mostra del nostre treball:

Mientras andamos, 2014: http://vimeo.com/114470684

Somnis,2015 :https://vimeo.com/130764451

Mostra improvisada amb pares, amics, i germans dels nois d’Aspamoti, un dia d’assaig i mireu quina meravella, gràcies a tots varen ser dos dies inoblidables, la improvisació és diu “El que més ens agrada”. Dissabte 26-09-2015.

“El que més ens agrada”:

 

Amb veu de dona, 2016-2017.

Tenim molt clar que si no fos pel que van lluitar les nostres àvies durant la guerra nosaltres avui no seriem aquí. Aquest projecte pretén donar veu a aquestes àvies, a aquestes dones que van fer el possible per sobreviure a la guerra, fer visibles les seves vivències i recollir-les per no oblidar que darrera el combat hi havia una població civil que també es jugava la vida.

El que volem és fer visible aquest temps i aquest espai que va pertànyer a la dona. Tenir en compte la seva vida i el seu viure per recordar-nos la pròpia força.

Amb veu de dona posarà llum, veu i moviment a aquestes dones, a les seves experiències, les seves veritats, pors i records oblidats, tenint cura i respecte per a totes i cada una de les participants. I ho farem dalt d’un escenari. Ho faran dones voluntàries que tinguin ganes de parlar, d’explicar, de fer- se sentir i fer-se veure. Entre elles i nosaltres construirem una posada en escena que anirà dirigida a totes i tots aquells que les vulguin escoltar, que vulguin escoltar una història diferent a l’escoltada fins ara, una història en primera persona, una història quotidiana, una història en femení.

Amb veu de dona és un projecte que neix d’un interès personal sobre la pròpia història, i en com les experiències de les nostres antecessores ens afecten a nosaltres i al nostre ser dona avui.

Tal com dèiem al principi partim del saber que si no fos per les nostres àvies i besàvies, per la seva força, la seva lluita i el seu esperit de supervivència, avui cap de nosaltres seriem aquí. Volem honorar-les, homenatjar-les, donar-los la veu que durant anys se’ls ha callat, per valorar i agrair les seves vides i els seus esforços.

Parlar del nostre passat sana el nostre present, alliberant-lo de càrregues.

Parlar dalt d’un escenari ens apodera, ens fa visibles davant els altres i davant nostre. Moure’ns ens fa estar vius. L’absència de moviment és la mort. La música fa boniques les paraules i els moviments. Una imatge ens pot fer aterrar sense necessitar les paraules. Fer-ho en femení dóna veu a totes les que han estat silenciades.Escoltar i veure el nostre passat dalt d’un escenari ens emociona, ens connecta, ens fa conscients i ens permet viure més a prop de nosaltres i de les nostres arrels. Fer-ho en femení fa visibles a totes les que han estat amagades.

Donar veu a les dones, amagades, ignorades, silenciades durant molts anys. Parlar de la Guerra, de la ferida més gran encara oberta en totes les catalanes i espanyoles. Parlar dels morts, dels assassinats, de les famílies separades, dels desapareguts… del dolor, de l’esperança, de que  la vida que continua.

Donar moviment a les paraules. Posar imatges als sentiments.

IMG_8810-001.jpgIMG_8828-001.jpgIMG_8636.jpgIMG_8609.JPG

I aquí teniu diferents entrevistes:

Aquí teniu l’entrevista a Radio Sabadell del projecte Amb veu de dona.
https://soundcloud.com/radiosabadell/els-veins-del-tercer-la-guerra-i-la-postguerra-amb-veu-de-dona

I aquí a RAdio 4 amb el Goyo Prados a Anem de tarda:

Anuncis